La variabilitat espaciotemporal de la línia costanera i, en particular, de les platges només la podem estudiar de manera contínua mitjançant sistemes remots que siguin capaços de fer-ne un seguiment continu i detallat.

Els processos associats als canvis morfodinàmics de les platges encara no estan estudiats suficientment a causa de la dificultat que comporta mantenir durant períodes de temps llargs una instrumentació que permeti analitzar la zona de trencament, la qual es caracteritza per una variabilitat i turbulència elevades.

Els experiments clàssics (sensors de pressió i correntímetres Doppler, etc.) proporcionen informació de molta qualitat. Tot i això, com que tenen un cost elevat i fan una cobertura puntual, són inviables per estudiar zones costaneres extenses i sistemes complexos, com ara les platges.

En aquest sentit, els últims cinc anys s'han creat sistemes capaços no solament de fer el seguiment de zones costaneres, sinó també d'inferir processos i dinàmiques a partir d'algunes variables derivades. Aquests procediments, basats en la teledetecció, analitzen les fotografies captades per un equip de càmeres fix amb una freqüència d'adquisició elevada. Aquesta actuació permet obtenir mesures en un ampli espectre d'escales espacials (de centímetres a quilòmetres) i temporals (de segons a mesos).