A partir d'una base de dades morfodinàmiques de sis anys, Wright i Short (1984) varen proposar un model tridimensional que incorporava paràmetres quantitatius (altura de rompent, velocitat de caiguda de sediment, període d'ona i pendent de platja) i variables nominals relatives a les associacions de procés i forma (presència de barres o absència, i de quin tipus). Aquestes dades els permetrà classificar les platges en tres estats: dissipativa, intermèdia i reflectiva. D’aquesta diferenciació en derivaren aplicacions diverses, tant en la gestió de la seguretat a les platges, la planificació dels recursos sanitaris, com en el comportament dinàmic dels projectes de regeneració, la resposta i l'efectivitat, etc.

Més informació